La Serradora d'Àreu

L’alta muntanya és un dels espais que ha sofert més canvis, tant en el seu entorn com en el seu sistema social. Resten sobre el territori, encara, mostres d’un patrimoni que permeten conèixer, conservar i valorar un sistema de vida econòmica que es troba en procés de desaparició.
La visita a la Serradora d’Àreu, com a mostra d' aquest patrimoni, ajuda a comprendre el paper de l’aigua com a font d’energia per a moure molins, serradores, batans o fargues. Als anys 1920, s’hi va afegir una turbina Francis per produir electricitat. Les demostracions que es fan del seu funcionament permeten veure com, amb la força de l’aigua, es treballava la fusta com a matèria prima bàsica i, al mateix temps, com es feia moure un molí fariner. El conjunt es complementa amb un edifici de recepció i venda d’entrades i un petit expositiu que explica quin és el funcionament de la Serradora.
Serradora d’Àreu

La Serradora d’Àreu, construïda al segle XIX, representa un testimoni de la indústria de la fusta, que es trobava arreu del Pirineu català. En els seus principis estava emplaçada més avall de la ubicació actual i al costat del riu, però se la va emportar una riuada.
La Serradora d’Àreu, construïda al segle XIX, representa un testimoni de la indústria de la fusta, que es trobava arreu del Pirineu català. En els seus principis estava emplaçada més avall de la ubicació actual i al costat del riu, però se la va emportar una riuada.

El mateix conjunt arquitectònic també alberga el molí fariner i una centraleta elèctrica.

La nova Serradora situada al lloc actual, per tal d’evitar noves riuades, va ser enclavada en un punt més alt i construïda inicialment de fusta, fins que es va fer el nou edifici.

Després de la guerra va ser reparada i modernitzada pels germans Manel i Feliu Bixaconill, fuster i constructors de serradores.
Els braços articulats del mecanisme i l’eix del rodet es van fer de ferro pel ferrer del poble Josep Ribes.
La Serradora, el Molí Fariner i la Central Elèctrica:
-El mecanisme de tots tres es basa en la força del aigua, que baixa per una sèquia i dóna impuls rotatiu a una roda de pales d’acció directa.

Per a la serradora s’aprofita aquest gir per moure un coll-ferro i una cameta que finalment transformen el moviment rotatiu en moviment longitudinal alternatiu que fa pujar i baixar la fulla de serra.

En el cas del moli es manté el moviment giratori i el gra és mòlt per una gran pedra rodona.

L’últim serrador fou Manuel Castellà Ramon de cal Moliner, que substituí el seu pare, Manuel Castellà Tuset, També portava, a part de la Serradora, el molí i la central elèctrica del poble.
L'ENERGIA HIDRÀULICA:
-La roda hidràulica, com a màquina per produir força motriu, servia per als molins fariners i al llarg de l’edat mitjana es va anar desenvolupant i es va adaptar també a serradores, batans, martinets i per a elevació d’aigua. Cap als segles XIII i XIV s’havia estès tant la força d’energia que va caldre reglamentar l’ús de l’aigua dels rius. La invenció de la turbina, cap a la tercera dècada del segle XIX, amb una millora substancial del rendiment, va permetre l’aplicació industrial de l’energia hidràulica.

L’energia hidràulica es basa en la transformació de l’energia que proporciona un salt d’aigua que incideix sobre les àleps (pales) o catúfols d’una roda i, a conseqüència, produeix un moviment circular capaç de moure les màquines.