Àreu, Sant Feliu de la Força.
-Renom: no se’n coneix
Municipi: Alins
Agregat o lloc: Àreu
Comarca: Pallars Sobirà
Època: segle xi
Acta de consagració: no se’n coneix
Categoria eclesiàstica: parròquia
Bisbat: Urgell

Coordenades: Longitud 01º 19’ 24” Latitud 42º 35’ 35”
Coordenades UTM: 3619 47169

Noticies històriques.
-En la polèmica acta de consagració de la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell, se cita «(...) ipsas parrochias de valle Tirbiense... vel Harauo (...)». Alguns autors han interpretat aquest topònim com la parròquia d’Àreu. Acceptada una datació per aquest fals/interpolat document en la segona meitat del segle ix, suposem que aquest seria el moment de l’edificació de la força, situada en un punt estratègic de domini del port d’Àreu o de Boet ( 2501 m ), que comunica aquesta vall amb la de l’Ariège. Aquest pas té una distància de tres hores de camí i, antigament, era la via d’exportació de la llana des de la vall Ferrera a França.
L’església de Sant Feliu, situada a la força d’Àreu, fou a la vegada castellera i parroquial, funció, aquesta última, que va continuar durant tot el període medieval. El seu origen és preromànic, però la seva continuïtat històrica feu que l’edifici que es conserva actualment sigui romànic. L’any 1519, Pere Tragó ens aporta la notícia que a la força hi havia l’església parroquial i que la vila inferior, sense murar, també tenia una església amb funcions de sufragània, però no pas parroquial.
Sant Feliu va continuar com a parròquia durant l’edat moderna, tal i com s’esmenta a la visita pastoral de 1575. En la de l’any 1758, s’escriu que l’església de Sant Climent, situada a la vila baixa, és la parròquia i que ha desplaçat la titularitat de Sant Feliu de la Força. Pel contrari, l’any 1845, Pascual Madoz especifica que San Félix era la parròquia i que hi havia rector i dos beneficiats. No cita cap altra església dins el terme parroquial d’Àreu. L’any 1907, Lluís M. Vidal escriu «(...) al pau d’una iglesieta romànica arrimada a la montanya, construcció sense cap mèrit, a la qual se té d’entrar passant primer per un portal deixat en una gruixuda paret que sosté les campanes al costat del àbsid». D’aquest text es pot deduir que Sant Feliu encara tenia culte. A mitjan segle xx estava malmesa i abandonada.

Descripció del edifici
-Sant Feliu de la Força d’Àreu és una església castellera que té una planta d’una sola nau, de 10 m de llargada i 5 m d’amplada, i un absis semicircular a la capçalera orientada a l’est, amb una profunditat de 2,20 m i una llum de 3,60 m. L’entrada al temple es realitza a través d’un porxo adossat al mur meridional, l’accés del qual s’obre per la part de llevant, amb un pas que dibuixa un arc adovellat fins la línia d’imposta. La coberta de la nau de l’església es resol amb encavallades de fusta. L’absis, com en totes les edificacions de tipus romànic, es cobreix amb volta de quart d’esfera. L’espai absidal de l’església, no ve diferenciat per un arc triomfal. Aquest edifici només té dues obertures rectangulars de doble esqueixada a l’absis, una orientada a l’est i l’altra al sud. El mur nord s’estructura continu i sense obertures. En el mur oest hi trobem una finestra rectangular, possiblement d’època posterior. Hi ha autors que indiquen que en el mur meridional, prop de l’absis, existia una tercera finestra de doble esqueixada. En la campanya d’estudi de l’any 2004, duta a terme pel Centre d’art Romànic Català (ARCAT), no es va poder constatar l’existència d’aquesta obertura. En un moment indeterminat, però d’època moderna, Sant Feliu de la Força d’Àreu fou sobrealçada per damunt de les encavallades de fusta. Aquesta modificació no és visible des de l’interior. El testimoni exterior en són quatre finestres de forma rectangular sota el ràfec de la cornisa, disposades regularment i equidistants. A l’angle nord-oest de l’interior de l’església és visible part del rocam sobre el qual s’assenten els fonaments de l’edifici. El paviment de l’interior de la nau de l’església conserva un sòl de còdols amb dissenys vegetals, la datació del qual resulta difícil de precisar atès que aquesta tècnica es perllonga fins més enllà de la baixa edat mitjana. Sens dubte, la part més interessant d’aquesta construcció és el mur sud, on hi ha la porta d’accés a l’edifici. La seva obertura és resolta amb dovelles radials fins l’inici de l’arc. També destaca l’espai del porxo, amb embigat de fusta sostingut per dues columnes. A la vessant est es conserva un mur a través del qual s’accedeix al porxo, que és coronat amb un campanar d’espadanya de dos ulls. Cal assenyalar els dos grans blocs de pedra, amb inscripcions, que hom pot observar en aquesta entrada, situats a mitja alçada del brancal de la porta. Una és visible frontalment i l’altra està situada a l’intradós de l’entrada. En la primera, el grafit recorda el que podria ésser una representació de la pròpia estructura de l’església. Hom hi veu una porta d’arc de mig punt i al marge dret d’aquest dibuix un esquema d’allò que podria ser l’absis i el mur amb el campanar. Damunt la porta apareix una creu, símbol d’un edifici religiós amb funcions parroquials. En la inscripció situada a l’intradós de la porta, s’hi llegeix “Joan Milà 1701”. El parament és format per llicorelles de mesures més aviat grans alternades amb d’altres més arrodonides, que conformen una estètica heterogènia que tendeix a la horitzontalitat.
El conjunt de característiques de l’església de Sant Feliu de la Força d’Àreu, i l’observació de la disposició i del tipus de parament, ens aconsellen situar-la cronològicament dins el marc del segle XI.

Restauracions:
-Per a més informació sobre aquest edifici, contacteu amb el Centre d'Art Romànic Català (ARCAT).

Estat actuala:
-Església conservada restaurada.

Bibliografia:
-Per a més informació sobre aquest edifici, contacteu amb el Centre d'Art Romànic Català (ARCAT).